La planta i la pedra

La vida és temporal, la mort és perdurable, la veritat és fora del temps.
L'experiència de les unitats conscients té lloc en un terreny de joc que anomenem univers. Aquest univers, del qual desconeixem tant la natura com la seva pròpia realitat, se'ns manifesta mitjançant tres sensacions bàsiques: l'espai, la matèria i el temps; cadascuna amb característiques peculiars.
El temps se'ns mostra com una dimensió linial que progressa de manera constant unidireccionalment, tot i que no és el temps qui progressa, sinó nosaltres que ens movem a través d'ell. La pròpia constància d'aquest moviment pot ser també una manca de precisió dels nostres sentits, com quan atribuïm la mateixa qualitat a la matèria, perquè els nostres sentits no són capaços de detectar-ne les partícules elementals. De la mateixa manera, com que l'experiència dels nostres sentits només té lloc en el temps, se'ns fa difícil imaginar alguna cosa més enllà, on el temps no existeix. O sense matèria, o sense espai.
Cada unitat de consciència actua durant un segment de temps que considerem la seva vida. A les dues prolongacions d'aquest període s'hi troben les dues fases de no-actuació directa: la no-existència prèvia i la mort posterior. En el cas de consciències fractals, els períodes vitals d'uns i altres són independents.