Ara que la crisi econòmica fa que algunes veus plantegin la necessitat de la reforma del sistema capitalista, és bon moment per recordar que aquest té també altres mancances que solen passar desapercebudes per tots, menys per aquells que les pateixen.
L’economia de mercat és una eina potent que té uns avantatges que li són reconeguts, però deixada a la seva inèrcia esdevé un animal desbocat que pot destrossar-ho tot al seu pas.
Obtenir el màxim benefici passa per tenir en compte només les majories: no surt a compte adaptar els productes a necessitats minoritàries, i així sorgeixen els estàndars, que si bé són útils en primera instància, aplicats sense control esdevenen una eina eliminadora de minories.
Així, de la mateixa manera que alguns hereus de l’antic règim fan servir les eines democràtiques per intentar continuar assolint els seus objectius, igualment el capitalisme desbocat utilitza els mecanismes de mercat per provocar —salvant totes les distàncies que calgui salvar— una mena de neteja ètnica que deixa, als “no-estàndar” fora de la societat.
La diversitat cultural —de llengües, tradicions— deixa de veure’s com una riquesa i es planteja com un problema —d’això en sabem molt a casa nostra—. L’educació es fa per la majoria, desatenent aquells alumnes que surten de la norma, ja sigui per l’extrem inferior o superior de l’escala. Fins i tot la medicina classifica com a malalties mentals certes desviacions genètiques que simplement són manifestacions de la neuro-diversitat dels individus.
I mentrestant els governs, que haurien de controlar-ho, segueixen —potser interessadament— aquella dita de “Laissez faire, laissez passer, le monde va de lui même” (deixeu fer, deixeu passar, que el món ja va per si sol).
